La poesia, per a Brines, és coneixement i és comunicació, però també és molt més que això: expressió, càlcul, intensitat, festa de l’intel·lecte, com volia Valéry, i fins i tot, a vegades, un balbuceig emocionat.
Amb domini creixent, Francisco Brines ha aconseguit dotar la seua paraula de la transparència més gran i conduir-la, davall el fluid foc de la inspiració, fins a la nuesa última de l’experiència humana. La seua poesia s’endinsa per la frontera dels anys sense perdre capacitat de fascinació davant del món, i ens deixa a nosaltres, els seus lectors, en aqueix estadi infranquejable, entre la vigília i la penombra de la consciència, més enllà del qual només queda el misteri.