A pesar del desenrotllament extraordinari de la història urbana valenciana en tots els temps, l’estudi de les formes d’organització industrial precapitalista no ha trobat, de la mateixa manera, un gran interés. La major part dels treballs, potser a causa de l’enorme riquesa i dispersió de la documentació, no han superat l’anàlisi d’aspectes limitats de la complexa realitat corporativa. Aquesta indústria de la seda col·loca en el centre de l’anàlisi dos objectius d’interés preferent: en l’aspecte social, un recorregut des dels grups originaris dispersos i estranys a la imatge de jerarquies socials rígides, fins a la consolidació definitiva de les dues professions dominants, els teixidors de seda i la més moderna de velluters; en l’aspecte econòmic, un desplaçament i una concentració d’activitats professionals, d’energies, de disponibilitats econòmiques i de capacitats tècniques aplicades en la indústria tèxtil tradicional a un sector punta, el de la seda, que es convertiria en l’activitat dominant de València a les acaballes de l’edat mitjana i de l’època moderna. Aquest estudi s’emmarca en un ampli projecte cultural patrocinat per la Unesco sobre el context històric de la producció i del comerç de la seda.