L’estudi de les manifestacions festives amb què fou celebrat el Nou d’Octubre des dels seus orígens fins als nostres dies pretén contrastar la correspondència entre els sentiments, els testimonis i les idees proclamats en cada moment històric i, en especial, en la celebració dels centenaris per tal de subratllar la seua expressió diferenciada, malgrat mantenir uns referents històrics i simbòlics comuns. Al llarg de tan àmplia cronologia, el Nou d’Octubre es presenta com una prova irrefutable d’espiritualitat cívica, que coordina hàbilment i amb diversa identitat la ponderació de l’estructura política dominant, la gràcia espiritual atresorada per l’Església i la memòria d’un esdeveniment amb l’objectiu de reproduir, primer, la fe en la comunitat, però també de repristinar en cada moment la seua identitat idealitzada.