Publicacions
Ética y medicina. Valencia, 1987
Fora de col·lecció
2005, 35 pp., 2 Il.lust.,
17 x 10 cm.
Castellano
Extracte de la introducció de Santiago Grisolía, president del CVC.
En 1987, la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats va patrocinar una reunió científica amb el lema Ètica i medicina, amb la participació de destacats investigadors i professionals mèdics, especialistes en deontologia mèdica, moralistes i inclús algun home de religió, com el meu antic company en el Consell Valencià de Cultura el cardenal Enrique i Tarancón, i un alt responsable polític, com el malaguanyat Ernest Lluch, llavors ministre de Sanitat.
La intervenció del cardenal en l'acte d'obertura va ser d'una honestedat intel·lectual i moral exemplar: la seua humil afirmació d'haver acudit a la reunió a “formar juí”, i que la intervenció de l'Església catòlica en el debat no havia de prendre's com una paraula definitiva, sinó només com una crida a la responsabilitat. La intervenció del professor Lluch en l'acte de clausura es va centrar en l'exposició dels treballs polítics per a la regulació legal de tècniques molt noves en aquell moment: la fecundació in vitro i la inseminació artificial. Ambdós, l'home de religió i el professor d'economia i polític, han desaparegut ja, el segon d'ells de forma tràgica, però les seues vides queden en el nostre record com a exemples de la necessitat d'unir coneixement i valor ètic. Eixa mateixa necessitat que va impulsar al Consell Valencià de Cultura a patrocinar el Seminari per al desenvolupament de la cooperació internacional en el Projecte Genoma, celebrat a València a l'octubre de 1988 i que va concloure amb la Declaració de València sobre el Projecte del Genoma Humà, primer document mundial sobre les implicacions ètiques d'este gran i nou camp d'investigació.
Hui, el Consell Valencià de Cultura vol recordar aquells antecedents difonent les paraules del cardenal Enrique i Tarancón i del professor Ernest Lluch en aquella ja llunyana reunió de 1987. No es tracta de l'exposició de treballs científics o de grans reflexions, sinó d'intervencions breus, però suficients per a reflectir quelcom d'allò que els va fer grans i que justifica este xicotet homenatge d'una institució que, per diversos motius, els considera a ambdós especialment pròxims.