Recull de les conferències i la taula redona que van tenir lloc a la seu del Consell Valencià de Cultura amb motiu del centenari del naixement de l’artista plàstic Josep Renau.
La primera conferència, “Les set vides i tres morts de Josep Renau”, a càrrec de l’historiador i escriptor Albert Forment, delimita les distintes etapes que resumeixen la llarga biografia de l’artista. Amb la paradoxa de les tres morts s’assenyala el seu destí tràgic: la primera mort és la de l’exili, perquè un artista que es veu obligat a sortir del seu país als trenta-dos anys i que no hi torna fins gairebé quaranta anys després és, un poc, un mort en vida; la segona mort, la biològica, va tenir lloc a l’exili (Berlín Est); però la més terrible de totes és la tercera mort, la del perpetu i gens innocent oblit dels seus compatriotes.
En la segona conferència, “Josep Renau. De nuevo la ética, otra vez la forma”, el Doctor en Història de l’Art Facundo Tomás explica que Josep Renau és un dels exemples més clars d’artista en el qual el compromís ètic i l’obra es troben íntimament entrellaçats.
En “Renau: tradición y modernidad”, el crític d’art Manuel García reflexiona sobre els primers anys de Josep Renau des d’una perspectiva intel•lectual, artística i política.
En la última de les conferències, “Renau, l’amic”, el pintor i polític Doro Balaguer parla de la seua relació d’amistat amb Renau.
El llibre es completa amb una detallada cronologia de Renau i fotografies familiars i de cartells.