Cinc segles d’història, des de la seua fundació oficial al començament del segle xvi, ha convertit en l’actualitat la Universitat de València en una de les primeres institucions acadèmiques dins del conjunt de les universitats espanyoles, a causa de la gran rellevància del seu patrimoni historicobibliogràfic.
Aquest treball sobre la Biblioteca de la Universitat de València es limita als dos segles que transcorren des de la seua fundació el 1785 fins al 1985, quan s’aproven els estatuts de la Universitat de València, amb els quals canvia l’estructura de la Universitat i, per tant, la d’un dels organismes que la integren, la biblioteca. A partir de 1985 la Biblioteca Universitària deixa de ser la coordinadora de les restants biblioteques de la Universitat, i és una més, se’n separa l’Arxiu Històric Universitari, i se la denomina Biblioteca General i Històrica.
La història de la Biblioteca Universitària es pot fer, atesa la cura amb què n’han recollit els avatars els professionals de la biblioteca, en les memòries, les visites d’inspecció, els cronistes i historiadors de la ciutat de València, i la premsa.