En aquesta breu història ens acostem a un d’aquells grups marginats doblement: les dones penedides d’un passat gens honorable. Cap a elles hem dirigit la nostra mirada des de la perspectiva que permet l’anàlisi de la trajectòria històrica de la institució que va estar dedicada al seu recolliment i a la seua conversió. Les cases de penedides, institucions del perdó de dones pecadores, representen un dels espais que van tindre en comú les ciutats de l’Occident cristià. En el cas de València, gràcies a la perdurabilitat dels documents, se’ns revela com un model de perseverança per part dels que al llarg dels cinc segles de la seua existència van exercir-ne el control i el patronatge: el municipi valencià i, com era d’esperar, les oligarquies ciutadanes en el seu nom.