És aquest un llibre d’història del dret, al voltant de la venda de béns de la Companyia de Jesús després de la seua expulsió, referit a la Universitat de Gandia i els altres col·legis que posseïa a València. Mentre les conseqüències intel·lectuals de l’expulsió dels pares compten amb una bibliografia molt àmplia, el seu vessant financer a penes ha merescut alguna anàlisi aïllada, per més que el seu relleu siga notable, ja que anirà seguit de la desamortització de Soler, Urquijo i Godoy, amb aprovació, així mateix, de la Santa Seu i, més endavant, de les autèntiques desamortitzacions liberals que arrabassen els béns a l’Església per aconseguir una agricultura més moderna, una nova idea de la propietat, enfront de l’amortització de l’Antic Règim… És un precedent, per tant, dels grans canvis que la revolució havia d’introduir en la península; llavors, la Il·lustració de Carles III va prefigurar vies futures, procediments i solucions en un sector concret, sense intenció de transformar les bases essencials de la monarquia… L’autora del llibre ha sabut ordenar i interpretar la copiosa legislació que es va dictar per a aquest fi, que legitimava l’apropiació del monarca d’aquells béns, encara que fóra mitjançant vells textos del Forum Iudicum que poc tenien a veure amb la situació de la Companyia.