El llegat arqueològic tan valuós que encara es troba a Elx i a Santa Pola demostra l’existència en les seues terres d’assentaments humans prehistòrics i de poblacions antigues importants. De les restes arqueològiques de les seues ciutats, Illici i Portus Illicitanus, seleccionem els mosaics com a matèria de la investigació que es reflecteix en el llibre.
El mostrari que presenten els mosaics d’Illici i del Portus Illicitanus és enorme. Són obres que van des del segle i a.C. al segle iv d.C., i és precisament aquest període històric extens el que facilita comprendre més bé l’art musiu en la nostra zona. El vast desenrotllament ens ha permés conéixer l’elementalitat primitiva de les realitzacions musives del segle i a.C. (mosaic dels rombes, de les muralles), el domini del procediment i la influència d’un estil en el disseny de les imatges, en aquest cas del bicrom italià del segle ii d.C. (mosaic d’Oceà i els animals, hipocamp, línies trencades, les espirals, etc.), la perfecció musiva estimable, la resolució artística excel·lent i l’acabat de l’estil policrom. De l’últim estil, desenvolupat entre els segles iii i iv d.C., mereixen puntualitzar-se les dues característiques estètiques: la consecució del realisme de la imatge a través de la plàstica del color i el clarobscur (mosaic de Galatea, Apol·lo, etc.), i l’aprofundiment en els dissenys decoratius sobre la base de la forma geomètrica (mosaic de la sinagoga-basílica, Algorós, etc.).