
Manuel Palau va ser un músic particularment sobreïxent com a compositor, però també va dedicar temps i talent a altres activitats en què va aconseguir resultats fructífers, singularment notables en la investigació, la docència i la interpretació musical. Mestre de compositors, va destacar a més en la seua acció interpretativa, sobretot com a director d’orquestra i pianista, així com en la gestió duta a terme al capdavant de l’Institut de Musicologia i Folklore de la Institució Alfons el Magnànim, que va dirigir des de la seua creació el 1948 fins a la seua mort el 1967.
La seua vida, de dedicació intensa i múltiple a la música, es va veure enriquida amb la producció poètica i literària, que inclou les autocrítiques, els articles i els escrits inèdits, els arguments i les orientacions coreogràfiques dels seus propis ballets, així com les crítiques i les informacions musicals publicades.