Vicente Marco Miranda naix a Castelló de la Plana en 1880 i passa la joventut a Borriana, l’etapa més feliç de la seua vida i la que ocupa la part més extensa d’este llibre. En 1905 ingressa en la redacció d’El Pueblo, diari fundat per Blasco Ibáñez, sota la direcció de Félix Azzati, el qual el va nomenar redactor en cap. Amb ell va encetar una llarga carrera política com a regidor i cap de la minoria republicana de l’Ajuntament de València. Després de la dictadura de Primo de Rivera, contra la qual va combatre, va ser alcalde provisional de València l’abril de 1931, governador de Còrdova i diputat a les Corts de la República. L’orientació dretana del seu partit, el PURA, el va decidir a fundar Esquerra Valenciana en 1934, amb altres diputats i amics. Amb la candidatura del Front Popular va eixir elegit diputat en febrer de 1936. La guerra civil va marcar el declivi de la política republicana tradicional, com va haver de reconéixer Marco Miranda amb amargor. Tanmateix, no va deixar de sonar suport amb el seu partit a la causa de la República. L’entrada de les tropes vencedores el va obligar a amagar-se, per escapar de la repressió franquista. I, novament a Borriana, el seu poble enyorat, va escriure estes Memòries, acabades en 1942. Va morir a València en 1946. El soterrar va ser un homenatge impressionant a un polític honest i lluitador que havia mort sense més béns que un historial sense cap taca..