La investigació sobre els monuments valencians desapareguts s’ha de remuntar, en alguns casos, a l’Edat Mitjana, ja que en uns temps tan reculats València ja havia començat a arruïnar el seu patrimoni. Però, encara va ser pitjor amb l’avanç del temps i l’arribada de la Desamortització, amb la consegüent venda d’edificis a particulars o la transformació de les cases de religió en casernes, ja que l’estratègia militar urbana exigia comptar amb edificis desafectats situats al centre de les ciutats, des dels quals els militars havien de poder fer front a revolucions, aldarulls, motins, pronunciaments i guerres civils.
Pràcticament abandonen la seua funció tots o quasi tots els convents de les terres valencianes, com també llonges de contractació, mercats, passeigs urbans, teatres, cases senyorials, etc., dels quals hi ha, per desgràcia, molts exemples en aquest llibre, referit a la província d’Alacant.
Cada obra elimina una part de la nostra memòria històrico-artística –en aquest cas arquitectònica—. Reunides quasi totes, com hem fet amb la província de València, i ara amb la d’Alacant, donen fe d’una pèrdua ben important. Ara es el moment d’extraure’n les conclusions que pertoque. Alacant i la seua província no podien ser una excepció en el lamentable espectacle de la destrucció del nostre patrimoni artístic.