La imatge de la ciutat de València ha anat canviant, com és notori, al llarg dels segles. No obstant això, la cadència en el canvi no ha sigut rítmica, ja que hi ha seqüències temporals a penes o molt poc perceptibles, mentre que a partir del segle xix, amb el derrocament de l’última muralla defensiva de la ciutat, s’accelera la transformació urbana fins a límits imprevisibles ara com ara.
La desaparició de les muralles medievals en el segle xix suposa l’avanç tentacular de la ciutat que uneix algun dels barris extramurs, especialment els que s’havien anat formant al llarg de les antigues vies d’accés a la ciutat. Després, molt lentament, també, va tindre lloc l’ocupació d’alguns espais intermedis. Altres nuclis habitats, com els Poblats Marítims o Campanar, es van incorporar molt tardanament a l’antic nucli urbà.