Més enllà (o més ençà) del mite, la devoció, la història o la tradició, la festa del Porrat de Potries, per Sant Blai, quan més fred fa, ens mostra una de les formes valencianes més genuïnes de relació social: horitzontal, col·laboradora, poderosament oral i olfactiva, divertida, irrespectuosa i d’alta especialització gastronòmica. Es du a terme a la plaça, al carrer, i no t’és permés sentir-te’n alié.
Al Porrat d’enguany ha acudit una representació del CVC encapçalada per la presidenta, Dolors Pedrós, Ascensión Figueres i Irene Ballester. Recordem que el CVC va mostrar-se a favor de donar al Porrat la categoria de BIC immaterial. L’alcalde de Potries, Sergi Vidal, i la regidora de Cultura, Estela Sanchis, acompanyen les conselleres en la visita pel poble.
Enguany l’ajuntament ha aconseguit portar a Potries, durant la setmana del Porrat, el document de la Concòrdia, que determinava la cabal d’aigua del Serpis que podia utilitzar cada municipi, i que van firmar en 1511 la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, i el comte d’Oliva, Serafí Centelles.
Al carrer t’han de reconéixer els altres i tu els has de reconéixer també. És la regla de la festa. Sembla que és un preu que els valencians paguem ben a gust, potser perquè en el fons intuïm que la nostra identitat només la podem reconéixer en els altres.
Mireu, si no, la presidenta Pedrós saludant els llibreters, o Ascensión Figueres mirant amb ulls llépols el xocolate, o Irene Ballester xarrant amb la regidora de Cultura, Estela Sanchis.
O l’anterior alcaldessa, Assumpta Domínguez, fent i repartint uns bunyols de carabassa deliciosos. Tot el poble cuina o tasta, riu o comenta.
I per acabar, disfrutant com xiquets d’una funció de titelles sobre el miracle de Sant Blai.
El CVC ho sabia quan es va mostrar a favor del reconeixement de la festa com a BIC immaterial. Potries ens hi va convidar enguany a compartir amb ells este moment preciós d’alta cultura.