Ahir va morir a Lima, als 89 anys, el novel·lista Mario Vargas Llosa. No ens equivocaríem si diem que és un dels grans de la literatura castellana del segle XX, i també un escriptor universal, reconegut més enllà de les fronteres lingüístiques.
Tres ciutats són importants en la seua vida. Tres ciutats on es forja un caràcter i un destí intel·lectual: Lima, Barcelona i París. A Lima hi ha la família, l’ambient social, les figures del pare i la mare, les cosines i les ties. Totes, en negatiu i en positiu, marcaran el paisatge i l’àmbit de la seua literatura des del principi fins al final.
Després vindran París i Barcelona. Va a París cap al 1960 i s’ompli de cultura francesa, o millor dit la redescobreix, perquè ja era esta literatura la que llegia de xiquet al Perú. Sobretot admira la manera realista de Flaubert, però també n’hi ha d’altres, Sartre per exemple, o Camus. A més, trobem ací una figura que definitivament farà molt seua, la de l’intel·lectual, l’artista que opina sobre qüestions polítiques, econòmiques, socials i d’ètica.
A Barcelona, des del 70 al 75, publicà La ciudad y los perros en l’editorial Seix Barral, que portava Carlos Barral, i va conéixer Carmen Balcells, que també treballava a l’editorial i es va convertir en la seua agent literària. Ella va ser una de les responsables del boom de la literatura llatinoamericana i del reconeixement de Mario Vargas Llosa a tot arreu.
Més enllà de les facetes d’opinador, polític i home de món, per les quals tanta gent l’ha conegut, Mario Vargas Llosa és un escriptor molt bo. La qualitat literària del peruà està per damunt de tot, i ha de ser coneguda i disfrutada per qualsevol que tinga el gust de llegir.