Amb una posada en escena especialíssimament cuidada, el Consell Valencià de Cultura ha celebrat l’acte d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés amb motiu del centenari del naixement.
Un homenatge que s’havia preparat per al Dia de la Música, per al novembre passat, amb una combinació de música i poesia, però que es va haver de posposar per les conseqüències de la riuada del 29 d’octubre.
A això ha començat fent referència la presidenta de la institució, Dolors Pedrós, en les paraules de benvinguda en una sala plena de gent d’universitats, del món de la cultura en general, d’altres institucions i societats i, sobretot, de la família del poeta.
Dolors Pedrós ha exposat el rar fenomen que significa un poeta popular en una societat contemporània.
És el cas de Vicent Andrés Estellés, que s’alimenta de la llengua popular des del primer moment, se’n fa l’humil servent, la porta a la cançó i la uneix per sempre a l’ànima dels valencians.
Jaume Pérez Montaner, poeta ell mateix i especialista en la seua obra, ha indicat que la veu poètica d’Estellés és una de les més importants de la península en el segle XX, i la poesia valenciana més valuosa des d’Ausiàs March i Roís de Corella. Ha fet referència a les influències que va tindre d’altres poetes, de Poe a Valéry, i la malenconia que traspua en els poemaris últims.
Tot seguit han arribat la música i els versos amb una combinació de la música del grup Sis Veus amb lletres d’Estellés amb poemes del poeta de Burjassot recitats per Rosana Pastor. Ho han fet de manera intercalada. Sis veus ha fet cant d’estil amb La rosa de paper i Jo tinc una mort petita. Rosana Pastor ha recitat L’ofici, Vítol i Testament.
