Si l'ampli camp de l'humanisme renaixentista pot oferir a un filòleg una infinitat de temes en què submergir-se i indagar, la parcel·la concreta de la medicina humanista pot convertir-se en un interessant objecte d'estudi que permeta comprovar fins a quin punt l'antiga medicina grega i llatina va tindre repercussions importants en el desenrotllament d'una nova mentalitat. En este terreny, el filòleg clàssic podrà valorar com el descobriment dels antics, que els humanistes duien a terme amb un treball previ sobre aspectes lingüístics i literaris, es projecta llavors sobre distintes disciplines del saber.
Basat en l'anàlisi detallada dels textos mèdics llatins publicats a València en el segle XVI, la finalitat de l'estudi no és una altra que obtindre, a través dels textos i la llengua, dades que facen llum sobre el possible humanisme dels seus autors i que puguen determinar la seua pertinença a este corrent ideològic, més enllà de la simple inclusió per localització temporal o per temes tractats en les obres.
El propòsit de l'estudi es complix amb escreix: amb ell s'obtenen dades relatives a la situació de la medicina en el segle XVI, dels ideals dels professors, de les seues pretensions amb els textos i amb el seu treball. Però, primer que res, la seua posició intel·lectual pot perfilar-se a la llum de les dades obtingudes de l'aplicació de la Filologia, que contribuïx d'esta manera a l'estudi d'una parcel·la de la història de la ciència.
Mª Teresa Santamaría Hernández és llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Múrcia i Doctora per la de Valladolid. Exercix la seua activitat docent i investigadora, com a professora de Llatí, en la Universitat de Castella- La Manxa. És també professora d'Ensenyança Secundària. Dedica la seua investigació a l'estudi filològic de la medicina llatina del Renaixement i la pervivència en ella dels textos de l'antiga medicina grecollatina. En esta línia ha publicat diversos treballs sobre els escrits de l'humanisme mèdic valencià, les traduccions llatines renaixentistes de Nicandro de Colofó i el lèxic mèdic.