Dijous 7 de maig de vesprada, la Sala de Plens del CVC va ser testimoni d’una conferència titulada Arquitectura con razón que va cridar molt l’atenció dels presents, la majoria arquitectes, estudiants d’arquitectura i representants acadèmics i dels col·legis professionals que se n’ocupen.
Nosaltres recomanem vivament escoltar-la des del nostre lloc web, perquè la conferenciant i protagonista de l’acte era l’arquitecta i catedràtica de Projectes Arquitectònics de l’ETSA de Granada, Elisa Valero.
Presentada per Ignacio Bosch, catedràtic emèrit de l’ETSA de la Universitat Politècnica de València, Elisa Valero va començar exposant la definició de l’arquitectura que li semblava més ajustada, “l’arquitectura com a art amb raó”. A partir d’ací va compartir amb els oients l’explicació del que ella considerava “les raons de l’arquitectura”, que serien tres, la de necessitat, la de futur i la d’esperança.
Aposte per l’arquitectura que actua en silenci, serenament, sense cridar l’atenció. M’interessa l’habitatge, el paisatge, la precisió, l’economia de mitjans i de recursos expressius. No m’interessen les modes.
Elisa Valero
Valero va combinar l’exposició amb exemples d’arquitectura pròpia d’acord amb estes tres raons: per la de necessitat, un habitatge a Vallecas, una casa “invisible” a El Realejo de Granada o, a la mateixa ciutat, la parròquia del Espíritu Santo.
Seguint la raó de futur, va explicar, per exemple, la construcció d’un pavelló portuari de formigó a Motril, un paviment ecològic prefabricat i unes estructures de formigó amb fibra. I seguint la raó de l’esperança, un pavelló pediàtric a Yaoundé, la capital del Camerun.
La conferència va ser detallada i subtil, la d’una professional que, tal com ella mateixa ha dit, s’interessa per una arquitectura precisa, arrelada en la terra i en el propi temps, amb economia de mitjans i de recursos expressius. Com un servei per a fer més amable la vida de les persones.
