Medalla d’Honor del CVC
El Consell Valencià de Cultura va aprovar de manera unànime, en la sessió plenària del mes d’octubre celebrada a Ademuz, concedir la Medalla d’Honor de la institució a la Fundación Bancaja. El CVC vol reconéixer així el seu treball continu a favor de la cultura, la conservació del patrimoni i la difusió de l’art a tot arreu del territori valencià.
La Fundación Banjaca té l’origen en l’obra social de l’antiga Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant, que a partir de 2013 es va transformar en la fundació actual que tots coneixem, independent i moderna, que des de la plaça de Tetuan de València irradia a la societat la seua vocació cultural i educativa.
L’acte de lliurament s’ha dut a terme hui al migdia en la Sala de Plens del CVC amb la presència dels membres de la fundació encapçalats pel seu president, Rafael Alcón.
També han assistit a l’acte, entre altres, la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, el director general de Cultura de la Generalitat, Miquel Nadal, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, el director del Museu Nacional de Ceràmica, Jaume Coll, la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, i artistes i representants del món universitari.
Després de les paraules de benvinguda pronunciades per José María Lozano, s’ha llegit l’acta del Ple on s’aprova la concessió de la màxima distinció.
A partir d’ací, Amparo Carbonell, presidenta de la Comissió de les Arts del CVC, ha fet l’elogi de la fundació en un discurs en què ha qualificat la seu de la plaça de Tetuan de València com un vertader punt de trobada. Ha recordat, per exemple, la mostra dedicada a Joaquín Sorolla, Visión de España, amb els 14 panells que procedien de la Hispanic Society of America, que va tindre un èxit de públic sense precedents. O el cicle d’exposicions sobre Picasso.
Amparo Carbonell ha posat èmfasi en el ferm compromís de la fundació amb els artistes valencians, amb exposicions, entre altres, de Nàssio Bayarri, l’Equip Crònica, Alfaro, Genovés, Cardells o Sevilla.
I ha destacat la seua dimensió social, amb programes dedicats a l’educació, la integració de col·lectius vulnerables i el foment de la participació en un moment de transformació profunda que ha canviat la manera en què ens acostem a l’art, al patrimoni i al pensament.
Rafael Alcón ha agraït la Medalla d’Honor que en nom del Consell Valencià de Cultura li ha lliurat José María Lozano. En resposta a l’elogi d’Amparo Carbonell, Rafael Alcón ha afegit que el reconeixement de hui ha d‘impulsar la motivació de la fundació per a continuar el seu treball.
Ha recordat els més de deu anys que porta al capdavant de la institució, consolidada gràcies a un equip que ha superat dificultats i incerteses, i que l’ha transformada en una institució independent, sense ànim de lucre, autofinançada i d’activitat creixent en una missió que ha descrit de pont entre l’art i la ciutadania. I amb propostes inclusives que arriben a tots els sectors socials.
Per al futur, Rafael Alcón ha posat èmfasi en la necessitat vital de la cultura en moments de crisi existencial com els actuals, en els quals la fundació ajudarà amb vocació de servei públic i bolcada en la societat valenciana.
Ha tancat l’acte el president del CVC, José María Lozano, remarcant la importància del fons d’obres artístiques de la fundació i reconeixent els èxits d’una programació expositiva i cultural que no oblida les activitats musicals i pedagògiques. Tot això, ha dit, ha sigut especialment decisiu en els moments crítics pels quals ha passat l’art valencià recentment. José María Lozano, per això, ha agraït la labor de la fundació i en particular la del seu president, Rafael Alcón, la prolongada gestió del qual ha qualificat, merescudament, de generosa i excel·lent.
