El Consell Valencià de Cultura ha celebrat el Dia de la Música amb la interpretació del Cant de la Carxofa, una música tradicional valenciana composta cap a l’inici del segle XX per acompanyar el ritual d’una tramoia vegetal que s’obri i, a dins, apareix un angelet que canta exactament així, com un àngel.
En la tradició valenciana de la música teatralitzada hi ha celebracions paregudes: a Elx, en el Misteri, l’angelet apareix dins d’una magrana. En el Sexenni de Morella ho fa en una taronja. I als pobles meridionals de l’Horta (i a la mateixa ciutat de València, a la plaça del Carme), en una carxofa.
L’acte s’ha celebrat al Refectori del Centre del Carme de Cultura Contemporània, davant el Palau de Forcalló, amb l’assistència, entre altres, de Miquel Nadal, director general de Cultura en nom del president de la Generalitat, el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, el director general d’Universitats, Juan Antonio Pérez, i dels alcaldes d’Alaquàs, Castellar-L’Oliveral i Borbotó.
Tot ha començat amb unes paraules de benvinguda del president del CVC, José María Lozano. De seguida ha donat pas a l’alcaldessa de Castellar-l’Oliveral, Sol Verdeguer, alma mater de l’acte. Es dona la circumstància que Castellar-l’Oliverar és una de les pedanies de la ciutat on es conserva millor la tradició del Cant de la Carxofa. L’alcaldessa ha agraït al Consell la càlida acollida i l’oportunitat que ofereix per a fer conéixer esta expressió musical.
Després ha parlat Vicent Torrent, músic i membre del CVC, per a donar una primera explicació del Cant de la Carxofa, del qual ha remarcat que s’enquadra de ple, musicalment parlant, en la tradició occidental: l’escala de do, el mode major, la justa afinació i l’harmonia natural. I també Vicent Torrent ha presentat Enric Olivares i Rafael Roca, tots dos professors de la Universitat de València en els àmbits de la història de l’art i la filologia, respectivament, que han parlat d’este cant en el context històric, social i lingüístic dels segles XIX, XX i XXI.
Tot seguit ha arribat el gran moment, l’actuació del quartet de corda i clarinet encarregat d’interpretar-lo. L’ha dirigit el mestre Enric Parreño i, per descomptat, no ens oblidarem dels noms dels que l’han interpretat: Paula Garcia i Ángel Lino, violins; Teresa Roldán, viola; Carlos Llopis, violoncel; i Mar Gimeno, clarinet. Amb la veu de Maria Gimeno fent d’angelet.
És impossible que les paraules puguen transmetre mai l’emoció i la comunió de l’art musical per molt humil que siga, a no ser que se centren en aspectes tangencials o secundaris, lluny de la música en si. Ho hem tornat a constatar esta vesprada, quan l’angelet de veu blanca ha deixat caure als homes el seu anunci: Gòria a Déu en les altures/ ací en la terra proclamem./ I el nostre front humiliem/ davant tanta majestat.
José María Lozano ha tancat l’acte amb unes paraules en què ha recordat el treball persistent de la institució sobre la música en totes les seues varietats i cap als músics i els problemes als quals s’enfronten. També, com és el cas de hui, sobre la protecció patrimonial necessària d’extraordinàries manifestacions musicals nascudes en el si de la societat valenciana, que tenen la virtut d’unir-la i que han pogut perdurar per la fidelitat de tants pobles i ciutats.
A tots, feliç Dia de la Música.
