En l’ordre del dia de la sessió plenària de hui destacaven tres punts d’interés públic.
El primer, la Declaració sobre Gustavo Pascual Falcó, el compositor de Paquito el Chocolatero. Amb ella, el CVC ha volgut reconéixer l’autor d’una de les peces més universals de la música valenciana. Gustavo Pascual va nàixer a Cocentaina l’any 1909 i va morir allí mateix ben jove, l’any 1946. Criat en una família de músics, clarinetista, fonamentalment autodidacta, autor també de marxes mores com ara Gustavo capità i Acarygus, només ha començat a ser conegut més enllà de Cocentaina en els últims anys gràcies a documentals i a exposicions sobre la seua vida i obra. Enguany es compliran els 80 anys de la mort, i el CVC proposa seguir este camí de reconeixement i difusió en col·laboració amb l’ajuntament de Cocentaina i l’Institut Valencià de Cultura.
El segon, l’Informe sobre l’Ermita de Nuestra Señora de la Huerta a Ademuz. L’origen del qual prové de la sessió plenària que el Consell va dur a terme a Ademuz l’octubre passat. L’alcaldia va demanar un informe al CVC sobre l’interés de declarar BIC esta ermita, que fins ara té la condició de Bé de Rellevància Local.
A l’informe hi ha una descripció detallada d’esta ermita del segle XIV que inclou informació gràfica, plànols de la planta, longitudinals i transversals, els esgrafiats de l’interior i de les diverses addicions que va rebre fins al segle XVIII. El CVC, en la conclusió, indica que Nuestra Señora de la Huerta de Ademuz reuneix els trets patrimonials que la fan mereixedora de la qualificació de BIC.
I el tercer punt, també un informe. En este cas, Sobre la procedència de la incoació del procés de declaració de BIC Immaterial a favor de la Romeria de la Santa Faç d’Alacant, que ha estat sol·licitat per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
El document fa una descripció extensa del bé, l’origen del qual es remunta al final del segle XV. El CVC el considera una pràctica ritual col·lectiva de llarga continuïtat, de caràcter devocional i cívic alhora… molt més que un desplaçament i un acte litúrgic. També es constata el caràcter transversal, el valor del nucli patrimonial i la interdependència dels continguts materials i immaterials, entre altres.
En les conclusions, el Consell es mostra favorable a la declaració de la romeria com a Bé d’Interés Cultural Immaterial, per la seua representativitat, continuïtat, arrelament comunitari i significació identitària, així com per la necessitat de garantir-ne la preservació i transmissió en condicions de convivència i autenticitat cultural.
Els dos primers documents s’han aprovat per unanimitat, i l’últim per majoria amb dues abstencions. Estaran a disposició pública en la web de la institució.